COMUNICAT DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT PER UNES PRÀCTIQUES LLIURES DE DISCRIMINACIÓ

Des del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida creiem necessari traslladar el testimoniatge de la Hajar, estudiant del Grau en Infermeria del Campus Igualada de la UdL, víctima de discriminació per dur hijab en el seu centre de pràctiques. Les normes de vestimenta han d’estar relacionades amb l’activitat professional desenvolupada i no ser un mer caprici de l’ocupador davant del qual preval la llibertat de religió.

Demanem a la UdL que emprengui les accions necessàries per evitar que es torni a repetir una situació similar recolzant la iniciativa que proposa la Hajar :

• La incorporació d’una clàusula en els convenis de pràctiques vigents i futurs exigint a les institucions col·laboradores que no efectuïn cap mena de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, inclosa la llibertat a manifestar la religió o la creença tant en públic com en privat.

Atès que les discriminacions a les quals s'exposen les dones musulmanes per ser les portadores d'un signe religiós, com és el hijab, poden ser combatudes jurídicament des de l'òptica del dret a la no discriminació per creences religioses i al mateix temps a la no discriminació per raó de gènere, en conformar un supòsit de discriminació múltiple, hem acompanyat a la Hajar a presentar una denúncia al Centre Dolors Piera perquè en tramiti un expedient i n’extregui les conclusions valoratives pertinents sobre la situació, la responsable i centre on van ocórrer els fets i les solucions ofertes per la Universitat.

Lleida, 20 de gener de 2020

Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida

Enllaç a : Twitter / Facebook

Testimoniatge de Hajar :

El dia 7 de gener vaig començar les meves pràctiques en el centre, ens van acompanyar a les nostres plantes i la persona encarregada em va preguntar si em llevaria el vel. Jo clarament li vaig dir que no. Ella em va respondre que parlaria amb recursos humans i que possiblement em diria alguna cosa sobre aquest tema.

Vaig estar tota una setmana sencera gaudint de l'experiència de les pràctiques, vaig establir una bona relació terapèutica amb tots els pacients i els treballadors, vaig aprendre molt i vaig estar molt contenta de les meves tasques desenvolupades com a infermera. El dia 13 de gener em vaig despertar amb faringitis, però encara així vaig anar a les pràctiques. En arribar la meva infermera em va aconsellar anar a casa a descansar, ja que no estava en condició de seguir el torn. A les 9 hores del matí, va venir la supervisora sent aquesta també la meva tutora de pràctiques, amb el propòsit de donar-me el permís per a anar a casa perquè realment em trobava força malament, però el que va tenir lloc va ser una altra situació totalment diferent. Ens trobàvem al passadís del centre, transitat per pacients, familiars i personal, i ella, encara sabent que el que em diria era de caràcter personal, va decidir comunicar-m'ho en aquest mateix espai concorregut. Així doncs, em va explicar que havia contactat amb la Universitat de Lleida, amb la qual havien arribat a l'acord de tractar-nos a tots els practicants com a treballadors i no com a alumnes, per tant, jo havia d'adoptar la normativa interna del centre, la qual suposadament prohibia portar el vel o pintar-se les ungles. Davant d'aquesta situació li vaig dir que volia veure la normativa, però s'hi va negar rotundament. Em va fer saber que havien arribat certes queixes per part de les dones musulmanes que es trobaven treballant en aquest centre pel fet que jo pogués portar vel i elles no. Em va aconsellar des de la seva suposada experiència adulta, no fer cap acció respecte del que em deia, i que, encara que el centre estava content amb mi i amb el meu treball, només tenia dues opcions: seguir al centre fent les pràctiques sense dur el vel o que la Universitat em derivés a un altre centre on pogués fer les pràctiques portant-lo. En altres paraules: m'expulsaven.

Després de diverses hores passant-ho veritablement malament, vaig decidir armar-me de valor i denunciar la situació que no volia que fos experimentada per cap persona més. Vaig publicar a l'Instagram el que havia viscut i vaig obtenir una resposta molt grata que no m'esperava. Moltes dones musulmanes arran de la meva publicació van decidir apoderar-se també i compartir amb mi la seva situació i experiència per discriminació per raons religioses.

El meu cas és un entre els milers de discriminacions que es produeixen arreu del món. L'elecció de portar el vel és lliure i sobretot meva. Com a dona ningú pot dir-me què fer o deixar de fer amb el meu cos, ningú hauria de rebre cap mena de discriminació per portar un signe religiós de forma voluntària i independentment de la seva raça, sexe, religió o opinió.

Desgraciadament, no tinc la potestat de canviar aquesta situació a tot el món, però sí que m'agradaria canviar-la en l'entorn estudiantil, des de la Universitat de Lleida, és per això que demano :

• Que s'incorpori una clàusula en els convenis de pràctiques que recordi a les diferents empreses que no poden vulnerar els drets fonamentals i humans contemplats a l’article 14 de la Constitució Espanyola i el 18 de la Declaració Universal de Drets Humans:
  • Article 14 CE : Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • Article 18 DUDDHH : Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o la seva creença, individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
• Tampoc haurien de ser oblidades aquelles persones que ja han estat víctimes de discriminació, per això demano que es revisin els convenis de pràctiques vigents signats per la UdL i que es prenguin les mesures pertinents en cas de vulneració .

Aprofito l'oportunitat per a agrair a totes les persones que m'han donat suport, així com a la Universitat de Lleida per la seva eficàcia i rapidesa a l'hora de buscar-me una solució, als meus companys i companyes, a la plataforma SOS RACISME i al Consell de l’Estudiantat de la UdL. Però sobretot, a totes les persones que arran de la meva situació han compartit i denunciat les seves experiències.

Hajar

Lleida, 17 de gener de 2020