LA CARTA

Cada dia travessem els passadissos de la Universitat de Lleida, estudiem a les biblioteques, esmorzem a la cafeteria i compartim hores a les aules. Però massa sovint ho fem sense mirar més enllà. Sense preguntar-nos qui fa possible que aquests espais estiguin nets, funcionin, s’organitzin i ens acullin.

Dones que treballen a l’administració, a la restauració, a la neteja i en tants altres serveis sostenen la universitat amb una feina imprescindible. Una feina que, tot i ser essencial, ha estat històricament invisibilitzada i poc reconeguda. Sense elles, la universitat s’atura. Sense elles, el nostre dia a dia no seria possible.

Amb aquesta exposició, impulsada pel Consell de l’Estudiantat, volem trencar aquesta invisibilitat. Volem posar rostre, nom i història a aquestes dones que formen part de la nostra comunitat universitària. Reivindiquem el seu paper, la seva dignitat laboral i el seu reconeixement com a agents fonamentals dins la universitat.

No es tracta només d’agrair. Es tracta de reconèixer, valorar i qüestionar per què durant tant de temps no les hem mirat prou.

És hora d’obrir els ulls.

D’aturar-nos.

De veure-les.

Perquè la universitat també són elles!

l meu nom és Sandra Garcia i ocupo com a funcionària de carrera la plaça de secretaria de centre al Deganat de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida. En lloc d'enumerar totes les tasques que realitzo al meu lloc de treball, voldria destacar que per a mi el més important de tot és sentir que aporto el meu granet de sorra per tal de fer que el dia a dia de la Facultat sigui una mica millor. A grans trets, la meva feina consisteix a donar suport administratiu al degà i a l'equip de Govern.

Més enllà d'aquesta tasca, al Deganat, he viscut i gestionat moltes altres coses i situacions que m’han ensenyat i enriquit tant personalment com professionalment. Som persones i treballem per a les persones. De vegades, he consolat un alumne que venia a veure el degà en no trobar solució al seu problema. D’altres, he hagut de calmar una mare o un pare emprenyat que demanava explicacions respecte a algun tema acadèmic del seu fill o filla i també en més d’una ocasió, he atès trucades de persones que m’han tocat l’ànima perquè necessitaven ajuda en una situació complicada que no tenia res a veure amb la universitat. L'organització de les orles és el contacte més proper que tinc amb l'estudiantat i m'agrada treballar per aconseguir que aquell dia no falli res i puguin gaudir d'un acte tan especial com és el de la seva graduació.

Crec que la diversitat de temes que passen per les meves mans fan de la meva tasca, a vegades, una tasca clau i important que a vegades no queda reflectida enlloc, però que sí que hi és i és molt important.

 Em dic Laura Jové Fuixench i treballo a la UdL des del 1994. Actualment, soc la Cap de la Biblioteca del Campus de Ciències de la Salut de Lleida. Tot i que em vaig formar en Enginyeria Tècnica Agrària, la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat dins l’àmbit de la biblioteca universitària. He treballat en diferents biblioteques de la UdL, passant per diversos rols fins a assumir el càrrec actual el 2004.

Al llarg dels anys, he vist créixer el Campus de Ciències de la Salut, afrontant tant reptes com moments de satisfacció. Recordo situacions complicades, com la inundació d’un magatzem d’arxius, però també experiències positives, com la donació de la Sra. Teresa Ribalta, que ens va permetre millorar els espais de treball i crear l’Espai Inspira, un lloc dedicat a la salut i el benestar dels usuaris.

Aquesta trajectòria m’ha donat una visió àmplia de la gestió bibliotecària i m’ha permès aprendre i adaptar-me constantment. El meu objectiu és continuar treballant per oferir el millor servei possible amb els recursos disponibles.

Em dic Ana i treballo al servei de Moments by Aspros al Rectorat.

Un dia com el 8M vull destacar l’orgull de ser dona treballadora i mare.

No sempre és fàcil compaginar-ho tot però cada dia intento superar-me personalment i laboralment.

Treballo amb un equip de dones valentes que ens ajudem i donem suport mútuament. Per aquest motiu, avui celebrem aquest dia més que mai.

Lluitadora i valenta.

Me llamo Angela y entré a trabajar aquí en octubre del año 2019.

Yo creo que aporto alegría, ánimo a los estudiantes, les doy información, los escucho y le pongo atención a lo que conversamos.

La facultad para mí es mi segundo hogar y con los alumnos me siento como una mami.

Em dic Maria Inés Ribera Fuentes i treballo a la Universitat de Lleida des de fa gairebé divuit anys i no, no soc professora.

Em presento així perquè molt sovint m’he trobat en la situació en què en preguntar-me on treballo em diuen, “ah, ets professora” i he d’aclarir que no, que soc Personal Tècnic de Gestió, Administració i Serveis (PTGAS).

Per què passa això? Doncs penso que perquè al nostre col·lectiu no se’ns veu, en el sentit que, moltes persones, tant de fora de la Universitat com de la mateixa comunitat universitària, tant estudiants com PDI, no saben ben bé què fem.

En el meu cas, que treballo a la secretaria de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, els estudiants només ens coneixen quan es troben amb algun problema, gairebé sempre relacionat amb la matrícula i el seu expedient acadèmic, i és llavors quan són més conscients de la feina que desenvolupem i s’ha de dir que crec que ho agraeixen.

Per aquest motiu m’ha sobtat i m’ha agradat que des del col·lectiu de l’estudiantat s’hagi fet aquest gest per fer visibles les treballadores de la UdL que no som professorat.

La meva vinculació amb la UdL va començar estudiant el que aleshores era una enginyeria tècnica informàtica a l'Escola Politècnica, on la majoria d'estudiants eren nois i, de fet, a primer curs només érem cinc noies.

Ara estic treballant a la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, que té un perfil totalment diferent, amb majoria de noies estudiantes, i on tot el tema de comunicació, xarxes socials, informació pública i web són algunes de les meves funcions.

A la Universitat tenim la sort que les dones que treballem en àmbits tecnològics tenim més igualtat d'oportunitats, cosa que no passa en el sector privat, per la qual cosa és tot un orgull formar part d'aquesta institució.

Som la Carme, l'Iris i la Begonya i treballem com a tècniques lingüístiques d'anglès i de català a l'Intstitut de Llengües de la UdL.

Cadascuna fa diversos anys que està vinculada a l'Institut de Llengües, tretze, dos i divuit anys.

Les llengües ens uneixen i ens fan fortes.

Em dic Paula i soc nascuda a l’Argentina.

Fa més de quinze anys que treballo a Relacions Internacionals de la UdL. Els meus inicis, però, van ser a la unitat de Cooperació i Solidaritat, on vaig començar com a becària mentre acabava la carrera.

A Relacions Internacionals gestiono, juntament amb el meu company, la mobilitat entrant. És a dir, els estudiants, PDI i PTGAS estrangers que fan una estada a la UdL. És un lloc de feina on majoritàriament som dones. La feina és molt dinàmica i ens permet estar en contacte amb gent de tota mena de cultures i contextos.

Soc la Josefina de copisteria Treballo com a responsable del servei de copisteria del campus de Cappont.

Tot i que no té res a veure amb els estudis que vaig cursar. Però si puc dir que m'encanta la meva tasca laboral, és una relació que em fa sentir propera amb l'alumnat, professorat i altre personal... Intento fer-ho amb molt d'afecte i un bon somriure, perquè m'agrada i m'omple moltíssim la relació que mantinc amb tota aquesta gran comunitat universitària.

Me llamo Ami y estoy aquí trabajando desde hace casi tres años en el Rectorat con el Grupo Eulen.

Aquí hay gente, los estudiantes, las personas que están aquí son muy amables y estoy muy contenta trabajando con ellos.

Así es la vida, tenemos que trabajar para sobrevivir, es muy importante.

Peace in love

Em dic Montse Iglesias Diez i el meu primer contacte amb la UdL va ser als anys 90, com a estudianta; ara soc mare d'un estudiant d'aquesta universitat.

La meva vinculació amb la Universitat de Lleida ha continuat de manera intermitent des de l'any 2008, treballant com a auxiliar administrativa en diferents campus. Ara, i des de fa onze anys, em podeu trobar formant part d'un gran equip humà i professional a la unitat d'Edicions i Publicacions, concretament a la Llibreria-botiga Údels.

És evident que la UdL ha format i forma part de la meva vida. I és evident que jo, des de fa molt temps, formo part de la vida d'aquesta Universitat.

TOTES i tots som peces fonamentals d'aquest 'engranatge' que mou la institució i, al mateix temps, el seu context social.

Soc membre del personal administratiu de la UdL des de fa vint-i-nou anys i he estat sempre vinculada a la unitat de Relacions Internacionals, on tinc la sort de treballar amb un equip humà entregat i experimentat. Aquest és un àmbit laboral amb una alta representació de dones.

En col·laboració amb les coordinacions acadèmiques de les facultats, ens dediquem a fomentar oportunitats de mobilitat per a la comunitat universitària, especialment l’estudiantat, perquè pugui fer estades en altres institucions i en altres països. Alhora, acollim participants d’altres universitats sòcies que escullen Lleida com a ciutat receptora. En els programes internacionals destaca la participació femenina, que habitualment supera el 60% de les sol·licituds.

Al llarg dels anys hem comprovat que els intercanvis, tant per a les mobilitats entrants com sortints, esdevenen experiències vitals que tenen un gran impacte en els participants a nivell acadèmic i personal. Per això, la internacionalització no és només una qüestió de gestió, sinó que també significa col·laborar plegats i de manera transversal amb altres serveis, per generar oportunitats acadèmiques globals per a la nostra comunitat universitària.

Portem bastants anys treballant aquí a la cafeteria del campus de Cappont. És una feina cansada físicament, sobretot les èpoques de més afluència.

Tenim un bon equip i ens ho passem molt bé, tenim bona relació entre nosaltres i riem molt, això és una cosa molt important!

Una altra cosa bona d’aquesta feina és que ens permet una bona conciliació familiar per l’horari que tenim i les vacances disponibles.

La clientela que tenim també ens facilita i ens fa agradable la feina.

Em dic Conxita Villar Mir i fa deu que estic de secretaria executiva del Consell Social, òrgan de govern de la Universitat que fa de pont entre la universitat i la societat.

Amb mi treballa la Lourdes Borrell Claveria, les dues ens hem format a la UdL i ara després d'anys treballant fora hem tornat a la nostra universitat.

En el meu cas la meva vinculació a la UdL prové del 1985 quan em vaig matricular llavors a Lleida, però era UPC, però ja sent UdL vaig obtenir la titulació d'enginyera agrònoma, vaig cursar el programa de doctorat i també he estat professora associada durant vint anys, després he col·laborat en diversos cursos de formació permanent.

La meva feina al consell social diria que és la pròpia d'un òrgan col·legial però alhora de col·laboració i cooperació, des de fa tres mesos hem iniciat amb il·lusio una nova etapa amb el nomenament de la presidenta Carmina Chia Forradellas.

Si creus que la igualtat arriba sola, t'equivoques.

Nosaltres hi som, amb diferents trajectòries i amb un mateix compromís: la igualtat.

Potser invisibles, però imprescindibles.

El cor de la universitat batega en femení

Directora de la Unitat de Biblioteca i Documentació des del desembre del 2019, però treballadora al servei de les biblioteques de la UdL des de finals del 1994.

A les biblioteques de la UdL (sis biblioteques de campus i una Unitat Tècnica Central) ens agrada definir-nos com el cor de la universitat a tots els campus. Un cor que batega en femení, ja que les dones a la nostra unitat superem el 90% de la plantilla.

Dones presents en cada peça de l’engranatge que dona vida als serveis bibliotecaris. Dones que cada dia et donem la benvinguda a la biblioteca: el teu espai, físic i digital.

Hola, som la Marta i la Sara i treballem a la Fundació Universitat de Lleida.

La Marta hi va començar l’any 2012 fent pràctiques, i la Sara s’hi va incorporar l’any 2019. Fa set anys que treballem plegades i ens encarreguem de gestionar la Fundació, junt amb la directora, Mercè Balcells.

Actualment, una de les nostres principals tasques és donar suport en l’organització i la logística dels congressos científics de la Universitat.

Som les treballadores de la Unitat de Cooperació i Solidaritat, fa 10 anys que treballem plegades per avançar cap a una cooperació feminista que contribueixi a crear una societat justa, pacífica i solidària.

La cooperació serà feminista o no serà!

Soc la Margarida Serveto i Puig, cap de servei i tinc la sort de treballar a la unitat d’informació i orientació universitària. Un nom llarg, sí… però a mi sempre m’agrada resumir-lo d’una manera més senzilla: som la unitat que informa i acompanya els estudiants, que els dona suport, en un moment potser dels més importants de la seva vida com és el seu pas per la universitat.

Treballo a la Universitat de Lleida des de l’any 1986, però la meva història amb aquesta casa va començar abans, quan era estudiant d’Història Contemporània a l’Estudi General de Lleida. La llavor del que ha esdevingut la UdL d’avui.

Com que soc una mica sentimental... Per mi és bonic pensar que he pogut créixer professionalment al mateix temps que ha crescut la universitat.

Sempre dic, també, que em sento una persona privilegiada a nivell laboral per dos motius. Primer, per treballar a l’administració pública, un espai de vocació de servei, molt feminitzat i on la conciliació familiar és realment possible. I segon, perquè tinc la sort de dedicar-me a allò que més m’apassiona: treballar amb els i les estudiants.

Fem moltes coses, sí… però jo crec que sempre podem anar una mica més enllà. Fer aquest acompanyament amb les eines que nosaltres tenim: ajuts, beques, serveis, .... és la millor part de la feina.

Acompanyar els qui ensenyen és empoderar i sembrar futur.

Som l'Alba Vallés i la Marta Rafel, treballem a la Unitat de Suport i Assessorament a l'Activitat Docent (SAAD) des del juliol del 25.

Recolzem al personal docent amb sensibilitat, i professionalitat. El dia de la dona reivindiquem la força de les dones que, des dels nostres camins diversos, construïm i transformem cap a una universitat més justa i equilibrada. Que cap obstacle invisible freni el desenvolupament professional de les dones.